dimarts, 22 novembre de 2011

L'espoli fiscal que pateix Catalunya

Un mal negocio La Vanguardia
David García 18/11/2010


El aumento del independentismo en Catalunya no es casual ni responde a circunstancias difíciles de explicar.

Si dejamos las razones identitarias a un lado y nos centramos en el día a día, ¿quién puede defender el espolio que padecen todos los catalanes, independientemente de si se sienten españoles o catalanes?

¿Quién puede defender que España robe a Catalunya 60 millones de euros al día a partir del déficit fiscal?
Quién puede defender que los estudiantes catalanes reciban sólo el 5% de todas las becas del estado y los estudiantes de Madrid reciban el 58%?

¿Quién no querría ver aumentada la renta per cápita anual de los catalanes en unos 2.400€ al año si tuviésemos seguridad social propia?

¿Quién puede defender que el "Ministerio de Cultura" haga un gasto anual por cada español de 47€ y por cada catalán sólo de 5€?

¿Quién querría viajar con el 40% de los trenes construidos por el Estado durante la década de los 70 que se consideraron obsoletos y que aún circulan por Catalunya, mientras que Madrid sólo tiene el 4%?

¿Quién no querría ver a su país 7 veces más rico como dijo el Premio Nobel de Economía Aplicada en la UB el pasado mes de mayo?

¿Quién puede defender que 1 de cada 3 años el Ministerio de Fomento no invierta nada de nada en Catalunya?

¿Quién quiere, pese a ser catalán y sentirse español, que cada año nos roben 20.000.000.000 de euros (11% del PIB), siendo así la región del mundo que sufre más déficit por parte de su gobierno? ¿Realmente sentirse español en Catalunya compensa eso?

Como residente en Catalunya, ¿quién puede tolerar que por cada 12,7 millones de euros que se invierten en medio-ambiente en el aeropuerto de el Prat, se inviertan 300 millones al de Barajas?

Por muy españolista que uno sea en Catalunya ¿se puede defender que entre 1985 y 2005 sólo se hayan construido en Catalunya 20km de autovías mientras que en Madrid se hagan cerca de 900 en idéntico periodo? ¿Se puede aceptar y no protestar cuando en Catalunya sólo se invierte un promedio del 12% del PIB español anual pese a aportar el 22% del mismo PIB español?

¿Se puede aceptar el agravio que hemos sufrido con el AVE? En Catalunya, por el AVE, el gobierno invirtió 316€ por catalán, pero en el mismo año invirtió 1.198 € por andaluz, 894€ por madrileño, 574€ por aragonés y 407€ por castellanomanchego.

¿Se puede aceptar pagar peajes y más peajes?
Con la dependencia de Catalunya con respecto a España nosotros los catalanes, independientemente de si nos sentimos españoles o catalanes, estamos perdiendo la oportunidad de vivir mejor. Estamos perdiendo la oportunidad de dar un futuro mejor a nuestros hijos.

España es un mal negocio a nivel cultural pero sobre todo a nivel económico, y lo es porque tratar a Catalunya como una colonia forma parte de su leitmotiv nacional.
Enganxa-ho al teu mur, quanta mes gent ho llegeixi millor!

dimarts, 8 novembre de 2011

La negociació en la rebaixa de l'IBI a Moià provoca interpretacions diverses


Fa uns dies el Govern de Moià, format per Aramoià, Entesa per Moià i CiU, van negociar durant hores la conveniència o no de pujar, mantenir o reduir l'IBI. La veu oficial (o això sembla) a les xarxes socials ha estat el grup d'Aramoià. El qual diu:

"Durant l'octubre hem negociat amb CIU i Entesa la revisió de l'IBI.
Entesa creia pertinent aumentar el rebut per tal de mantenir i garantir els serveis públics.
La nostra proposta era no modificar-lo i deixar-ho tal i com està. Creiem més important optimitzar els recursos disponibles actualment per tal de racionalitzar la despesa sense pujar els impostos. Impostos que, creiem, són prou alts.
Hem negociat durant moltes hores i reunions. Però per tal d'arribar a un consens hem hagut d'acceptar un augment màxim de l'IPC. Això suposarà que al 19% dels rebuts se'ls rebaixarà la cuota, al 60% dels rebuts se'ls pujarà fins un màxim de 25€/any i tant sols al 21% els pujarà més de 25€/any.
Sabem que les negociacions formen part d'un govern d'unitat, des d'aramoià seguirem treballant perquè des del govern poguem aplicar al màxim el nostre programa electoral.
Entesa no diu res a la seva publicació de Facebook. Això i algunes filtracions han provocat que la gent hagi començat a parlar de les relacions entre els dos grans grups".

He fet personalment una pregunta al mur de Facebook d'Entesa la qual pregunta què en pensa de la rebaixa i quina posició és l'oficial per part del partit. Ràpidament i de manera eficaç, el seu responsable i cap, Ramón Crespiera ha contestat: 

"Entesa per Moià en el seu programa electoral deia textualment: "Compromís de no augmentar globalment els impostos i les taxes per sobre dels possibles increments de l'IPC". A les ordenances del 2012 això s'ha acomplert, hi ha impostos i taxes que pujaran aproximadament l'IPC (IBI, aigua...) i d'altres que no pujaran en absolut (vehicles i escombraries). Per tant el nostre compromís, malgrat la situació de fallida de les finances municipals s'ha mantingut per al 2012. En el nostre programa no parlàvem de baixar impostos sinó de no augmentar la pressió fiscal per sobre de les previsions d'inflació. La decisió de baixar el coeficient de l'IBI del 0,85 % al 0,78 % (un 8,2 %) per compensar l'increment anual que es produeix en la base imposable per l'aplicació del 10 % de la revisió cadastral,(com la de la resta d'impostos i taxes) va ser fruit d'un acord del govern d'unitat i, com a tal, és assumida per tots els membres del govern i, per tant, no respon a posicionaments particulars dels grups municipals".

Lògicament, en un govern d'unitat les coses mai són fàcils. És de salut democràtica la discussió, els diferents punts de vista i la negociació pel bé del poble. Però milloraria molt la comunicació, i em permeto el luxe de fer alguna recomanació en l'apartat de Comunicació, si:

- Al ciutadà no li queda clar qui és el portaveu de l'Ajuntament i quins canals de comunicació utilitza. Si bé cal dir que la Comunicació ha millorat exponencialment, l'equip de govern hauria de plantejar-se la creació d'un espai virtual a la xarxa (la web de l'ajuntament seria perfecte; però, per exemple, aquesta en la plana principal no ofereix info sobre la baixada de l'IBI; en canvi sí que ho fa el grup d'Aramoià al facebook; per contra no surt publicat al d'Entesa). Un excel·lent exemple és l'Ajuntament de Collsuspina. Si bé governa el partit Ara Collsuspina la veu oficial a la xarxa recau en el grup al Facebook "Ajuntament de Collsuspina", i els avenços, millores, projectes...ho publiquen al grup oficial de l'Ajuntament. Cal felicitar a l'Oriol Batlló. La qual cosa no discrimina que els partits que governan poden postejar les millores que van fent dia rere dia.

Gràcies



dissabte, 5 novembre de 2011

Esfereïdor article a "El País" de Francisco Peregil.

Canal 9, tot un model d'eficiència i gestió d'empresa pública a Espanya. Un exemple que motiva a aquells joves que surten de la Universitat. Aquest exemple és un element argumentatiu per aquells que van en contra de les privatitzacions de segon quines empreses públiques. En fi, que el PP s'ho faci mirar o els responsables pertinents. Però veien avui a Rubalcaba, González i Guerra en un míting a Andalusia...ja no sé si agafar el equipatge i anar-me'n a un país on si que s'hagi arribat al S.XXI

Francisco Peregil. EL PAIS. http://politica.elpais.com/politica/2011/11/04/actualidad/1320430261_890423.html
Vale que en la Ràdio Televisió Valenciana (RTVV), también conocida como Canal 9, trabajen 1.800 personas, más gente que en Telecinco, Antena 3 y la Sexta juntos, más personal que en Canal Sur (1.680 empleados) o Telemadrid (1.200). Vale que una plantilla tan amplia en una comunidad gobernada por el PP no haya podido destapar una sola exclusiva sobre el caso Gurtel. Vale que la audiencia de octubre se sitúe en un 5,8%, la más baja de los grandes canales autonómicos junto a Telemadrid. Y que vaya cayendo en picado: 11,9% en 2009 y un 8% en el mismo mes del año anterior. (Para algunos sindicatos de la compañía pública, como Intersindical ese descenso se debe a la pérdida de credibilidad que se ha granjeado por el “no seguimiento” del Caso Gurtel. La dirección de la empresa, sin embargo, cree que se informó de forma ecuánime y achaca la caída a la eclosión de los canales de Televisión Digital Terrestre (TDT) y al poco presupuesto que tienen para hacer una parrilla de calidad). Proseguimos: vale que según un informe elaborado por Hacienda a petición del juez Antonio Pedreira, el canal gastase en cubrir la visita del Papa a Valencia en 2006 casi 15 millones de euros (14.713.940,75). Vale que Canal 9 comprase el año pasado los derechos de la Fórmula 1 por una cifra que la dirección se niega a desvelar y retransmita las carreras a la misma hora en que se puede ver por La Sexta. Vale que el ente deba 1.099 millones de euros a los bancos y cien millones a sus proveedores. Y que las compañías que le prestan servicio tarden en cobrar dos años. Vale. Pero… ¿hasta cuándo puede prolongarse una situación así?
Los primeros que aseguran querer cambiarla son sus propios gestores. “Tenemos una plantilla ciclópea, pero a la hora de la verdad, cuesta hacer programas de producción propia”, indica un directivo que solicita el anonimato. “Hay un montón de gente que ocupa oficios que ya no existen, como los montadores de magneto, que es como si en un periódico tuvieras linotipistas. Y como no se quieren reconvertir, tienes que contratar a gente. Entre los turnos, las bajas por enfermedad y losmoscosos (días de libre disposición), nos resulta muy difícil disponer de un equipo estable de 35 personas para montar un programa. Las bajas justificadas nos cuestan cuatro millones de euros al año, casi un 5% de los 97 millones que nos asigna la Generalitat como presupuesto. Tenemos picos de absentismo de hasta el 14%, que suelen coincidir con las vacaciones escolares de junio, el puente de la Constitución, la Semana Santa. Aquí se ha comprado la paz social con convenios colectivos muy buenos. Ha sido culpa de los directivos, los sindicatos y los gerentes. No hay ningún responsable, pero lo son todos en general. Mientras ha habido dinero, no pasaba nada, pero ahora…”.
Canal 9 compró en 2010 los derechos de la Fórmula 1 por una cifra que la dirección se niega a desvelar
Tras diez entrevistas efectuadas el jueves en el Mercado Central solo dos personas mostraron una opinión favorable al Canal 9. Un ciudadano decía: “Han confundido la cultura valenciana con lo chabacano”. Otro lamentó que se use principalmente para difundir “propaganda institucional”. Un cuarto asumía y justificaba la supuesta parcialidad –“Si aquí manda el PP es lógico que tenga su influencia en la tele” –, aunque se quejaba de la “mezcla de valenciano y catalán” que se emplea en el canal. Y varias personas se quejaron del coste que acarrea. La dirección, sin embargo, sostiene que en los últimos dos años ha aplicado una “economía de guerra” mediante la cual ha recortado gastos en un 40%. “Hemos ahorrado de todo, menos en personal: fotocopiadoras, coches, teléfonos, móviles… Y, sobre todo, en contenidos. Pero el gasto en nóminas ocupa el 85% de nuestro presupuesto. Y hoy en día, una empresa que gaste en personal más del 25% empieza a tener problemas”, señala José López Jaraba, director de Canal 9.
El candidato presidencial del PP, Mariano Rajoy, ha prometido esta semana promover una ley para privatizar canales autonómicos. Pero ni los sindicatos consultados ni la dirección de la empresa creen que eso vaya a ser posible. Primero, porque no sería rentable. Y segundo, porque dudan de que ninguna de las autonomías históricas vaya a desprenderse de sus teles. Pero, aunque no se llegue a la privatización, los trabajadores temen un Expediente de Regulación de Empleo (ERE) después de las elecciones generales. “El problema es que el ERE no sería la peor noticia de todas”, explica Jaume Muñoz, miembro del comité de empresa por la organización Intersindical. “Porque el ERE nos permitiría negociar. Pero lo que tememos es que quieran hacer una criba y se quieran quitar de en medio a los críticos”. Y con esta declaración entramos de lleno en la idiosincrasia de Canal 9: “Aquí”, continúa Muñoz, “las cosas se han hecho como en otros sitios, pero a lo bruto. Hasta hace poco teníamos un secretario general, Vicente Sanz, que era el que verdaderamente hacía y deshacía en la tele. Había sido antiguo presidente provincial del PP en Valencia. Y lo echaron en 1994 del puesto político cuando se difundieron unas conversaciones en las que decía que él estaba en política para forrarse. De allí lo pusieron de mandamás en la tele hasta que ahora lo tuvieron que despedir tras ser acusado por tres trabajadoras de acoso sexual. Pero durante todos estos años ha contratado a quien él quiso y con el sueldo que quiso. De tal forma que el sindicato mayoritario hasta esta semana en que ha habido elecciones era uno, el USO, en el que él confeccionaba las listas. Por eso tememos que ahora hagan una criba selectiva”.
“Tenemos una plantilla ciclópea, pero cuesta hacer programas de producción propia”,
indica un directivo
El hacha llegará. Lo único que no se sabe es cuándo, con qué fuerza ni a cuánta gente va a afectar. Pero ni los trabajadores más optimistas se plantean que no vaya a haber despidos. Para los directivos de Canal 9 la solución estaría en una palabra que en boca de ellos adquiere poderes casi mágicos: la “externalización” de servicios. “Así se compite hoy en día”, indica un miembro de cúpula de Canal 9. “Por eso Tele 5 puede permitirse tener solo 400 empleados. Porque la productora Atlas trabaja para ellos. Ese es el modelo que rige también en Baleares, Canarias o Aragón, donde tienen externalizados hasta los informativos. Es como si en tu periódico los fotógrafos pertenecieran a otra empresa, como Prosegur. Aquí los informativos seguiríamos haciéndolos nosotros, pero la mayor parte de los servicios, como el departamento de publicidad, lo contrataríamos fuera. La gente confunde externalización con privatización y no es lo mismo”.
Con la externalización la dirección asegura que pagaría “hasta cuatro veces menos” por el mismo servicio. Pero la plantilla perdería buena parte de su poder adquisitivo. El sindicalista Jaume Muñoz, sin embargo, piensa que ya queda muy poco por externalizar en Canal 9 y que lo que hay que hacer es administrar bien los recursos propios. Entonces, si ya hay gran parte del trabajo que se contrata a otras empresas ¿cómo ocupan su tiempo laboral los 1.800 empleados? “Es un tema delicado”, asume Muñoz. “Los profesionales de Canal 9 son los mejores. Pero hay una incompetencia manifiesta por parte de los cargos para asignar tareas. Por ejemplo, han contratado a la tertuliana de La Noria Isabel Durán para moderar un programa de debate. Y también se han traído a Fernando Quintela, que venía de dirigir Intereconomía. Ese dinero se podía haber ahorrado empleando a nuestra gente”.
Los sindicatos, por supuesto, creen que es posible y necesaria una televisión pública bien gestionada. El director de Canal 9, también lo ve así. Pero indica que hay que modificar un modelo “obsoleto”. “La solución no la tenemos los gestores, sino los partidos políticos de la Comunidad”, señala López Jaraba. “Ellos son quienes tienen que llegar a un acuerdo, como acaban de hacer en Galicia, para aprobar una ley que permita modernizarnos y financiarnos de forma apropiada”.
Mientras tanto, a esperar. Los valencianos podrán matar el tiempo de incertidumbre viendo los debates moderados por Isabel Durán o las carreras de Fórmula 1 retransmitidas a la misma hora que La Sexta

divendres, 4 novembre de 2011

Entrevista a Dionís Guiteras, Alcalde de Moià

A Moià han passat moltes coses en poc temps. Al mes de maig el canvi de govern de CIU a AraMoià va encetar un seguit d’esdeveniments compactats en l’espai-temps. Moià va pujar a la Champions de l’agenda dels mitjans catalans i espanyols: com a paradigma d’aquells pobles endeutats que no poden sortir endavant sense ajuda externa. Tot i què interpretat de diferents maneres pels mitjans; per alguns perquè durant molts anys s’ha estirat més el braç que la màniga i d’altres perquè el finançament dels petits municipis està en desacord amb els serveis que han de prestar. En qualsevol cas, Dionís Guiteras, alcalde de Moià, ens explica quina és la feina que han fet, que estant fent i que faran. Aquesta feina recolzada en dos grans fets: l’inventari econòmic i financer del consistori i en l’estudi de RRHH i serveis. La informació derivada dels esmentats estudis marcarà el futur de Moià dels propers anys.

Era la vostra intenció mediatitzar el problema de l’endeutament de Moià?


Fer-ho d’aquella manera no. La premsa es va assabentar que faríem un acte davant el poble explicant la situació, en una reunió de la Conselleria amb els municipis afectats. Els mitjans es van presentar per sorpresa. Certament, no ens esperàvem que arribàrem aquest nivell. Avui dia encara em truquen televisions. No era cercat però el resultat si que el buscàvem. És a dir, l’objectiu era la visibilitat però no la manera en com va ocórrer.

Un cop mediatitzat, us en veu penedir, et va semblar que se t’escapava de les mans?

No. Si ens en sortim de la situació, bona part serà gràcies a la mediatització. El cas de Moià té una diferenciació molt gran que agrada a les administracions i bancs, que estem treballant sense acritud. El normal és arribar i carregar-se el que ha fet l’altre, d’entrada el fet d’anar de cara fa que tothom ho rebi com una manera nova i fresca de fer política.

Ara per ara, quin és el deute?

Estem en els vint-i-cinc milions. Però manquen encara molt interessos, judicis de proveïdors... Cal dir que dos milions d'euros ens els traiem amb la venda del CAP. Ja que el conveni està a punt d’executar-se.

Quines mesures han portat a terme i s’estan prenent?

Després de la fase d’observació ara estem en la d’anàlisi, la qual arribarà al seu punt quan tinguem, en un parell de mesos, el resultat de l’auditoria de 2009, la qual no es desvia gaire de la realitat. Al 2012 farem la nova. El que ens hem proposat és atacar d’arrel el problema del deute. I ho farem amb un nou model de pressupost, el pressupost per resultats. Aquest és un model no lineal, que s’aplica en grans estructures. Hem fet la prova aplicant-ho a l’escola de música, de dansa i llar d’infants amb uns resultats espectaculars. Hem aconseguit reduir les despeses de l’ajuntament en aquestes entitats.
En un parell de mesos Al 2012 tindrem la fase d’anàlisi acabada i els resultats del 2009 i tancat l’exercici 2011 i començarem a treballar amb aquest nou model de pressupost per resultats. Començarem a negociar el deute amb les entitats financeres. El nou pressupost 2012 es la base per finançar i refinançar l’ajuntament i reorganitzar-lo, tot això a cost zero.
Un cop fet, tornarem a convocar al poble per donar-los totes les explicacions pertinents de les mesures adoptades.

Què vol dir un pressupost per resultats?

Analitzar bé el servei prestat. A qui va dirigit, a quin cost...Seguidament s’aplica un objectiu, un resultat desitjable. Un cop sabut l’objectiu per aquell servei mirem com ajustar-nos amb tots el paràmetres que afecten a aquell resultat esperat i estudiem com aconseguir-ho. Ho hem fet amb l’Escola Municipal de Música; l’objectiu era mantenir l’Escola de titularitat pública, passant aquest any amb el mínim possible per després mancomunar amb altres pobles. Un dels altres objectius és l’aportació econòmica, la qual passarà de cent-mil-euros a quaranta vuit-mil. Hem aconseguit augmentar en un 50% el nombre d’alumnes, amb una reducció del 52% l’aportació municipal i tot mantenint l’escola i amb un projecte de futur. Això es farà amb tots els serveis del poble.

En l’última entrevista va dir que el deute és impossible tornar-lo en vint anys, encara ho pensa?

Continuo pensant el mateix. Les entitats financeres i les administracions també així ho creuen. El refinançament a quaranta anys permetrà més liquiditat. Fer l’esforç en quatre anys és inassumible. Moià disposa d’uns ingressos per tributs i taxes de més de cinc milions d’euros. No podem augmentar i demanar més al poble. Hi haurà aspectes que sí que s’hauran de racionalitzar.

El nen de deu anys d’ara, en vint anys encara estarà pagant el deute actual. Algú assumirà responsabilitats?

Si qualsevol col·lectiu o persona té clar que algú té responsabilitat que emprengui accions judicials. Quan tinguem totes les dades valorarem o no la possibilitat d’emprendre accions. Si considerem que les hem d’emprendre no tindrem cap problema en fer-ho.

Una de les mesures ha estat la retallada de les nòmines. És millor pagar el 90% de les nòmines o fer fora 20 persones però pagar el 100%?

No han estat retallades. En tot cas, en un parell de mesos tindrem els resultats de l’estudi que amb la Diputació i Generalitat s’està treballant. Fins que no tinguem els resultats aquest tema no el plantegem. No podem ara alegrament acomiadar 20 persones sense conèixer la informació i els resultats del inventari.

L’exalcalde sr Josep Montràs no es trobava amb aquest problema?

Desconec la situació en la que es trobava. Però fa un i dos anys enrere la situació no era la mateixa. La manca de crèdit i la racionalització actual no era la mateixa. L’OGT ens ha avançat nou bestretes per fer front a les nòmines [...] si per passar dos mesos hem necessitat nou bestretes per passar sis més en tenim dues...L’esforç aquest més d’octubre ha estat dantesc, brutal. Podríem fer la pilota més gran, però nosaltres vam decidir que si això havia de petar havia de ser ara i no d’aquí sis mesos. Si hagués petat d’aquí a sis mesos la culpa hagués estat meva i, el que és més important és que gràcies a ser els primers en anunciar quina és la situació, totes les administracions, entitats financeres i el món del Periodisme està amb nosaltres. Per tant, es veu el cas de Moià com un cas de valentia, decisió i realisme i que no s’està amagant el cap sota l’ala.

Caldrà esperar a l’estudi de RRHH i serveis per saber si alguna entitat té excedent de personal

Ho estem fent ara. En un parell de mesos tindrem els resultats. Nosaltres complirem amb el que vam dir a la campanya electoral, en sis mesos tindrem tot l’anàlisi econòmic financer de recursos humans i serveis. Però la ràtio de Moià amb d’altres municipis pel que fa al nombre de treballadors és més elevada.

Creus que l’allargament de la crisi afavorirà la rapidesa dels “tempos” i avançarà una independència natural del poble de Catalunya?

Si això no fa obrir els ulls a la gent es que tenim un problema molt greu...estem parlant de retallades, el valor del dèficit fiscal és tres vegades superior que les retallades que està fent aquest govern. Espero que realment acceleri la necessitat i la majoria de persones que vegin que estar a Espanya és un mal negoci. El dèficit fiscal encara fa que patim més la crisi.

En una entrevista a El Triangle al periodista X.Rius va comentar que vostè no governa per ser reelegit d’aquí a quatre anys, sinó que per fer revertir la situació. El seu projecte polític està a Moià per quatre anys o estar fora de Moià?

No tinc n'idea. No sóc de llargs terminis. Quan dic que em presento per quatre anys no estic pensant en fer carrera política, tot i que hi ha molta gent que ho diu, que faig servir Moià com a trampolí. La carrera política la podria haver fet dins del partit sense entrar a l’ajuntament i no ficar-me en aquest crist [sic] perquè també em pot ser perjudicial. Per tant dic que m’és igual repetir d’aquí quatre anys és que les mesures que he de prendre poden ser impopulars i si pensés en la reelecció potser no les prendria. I el que he de fer és pensar en el poble i no en la possibilitat si torno a ser alcalde o no. I si d’aquí a quatre anys em ve de gust fer un altra cosa espero que la gent ho entengui